El grup Oscar Martí ja ha finalitat el seu taller i a ha començat amb la nova obra de teatre per aquest curs 2015.

Es tracta dana més i nada menys que el mite del Minotauro, una obra cargada d'emocions, d'esperances, ira, i molts més.

Els alumnes estem enforzant-nos molt en aquest progecte perquè aquest anys és molt important per al grup, j que fa 30 anys des de que va apareixer i el millor de tot és que es va a fer una cosa nova que mai sa fet, i és una película d'aquest montage.

aun falta molt de temps perquè l'obra se estrene però de segur que va a ser molt bona, sobretot per les ganes que esem posant-li, com tot els anys, amb esforç i ganes tot pot eixir en dabant!

Qué es l'Alzheimer?

 

L'Alzheimer és una enfermetat neurodegenerativa que deixa a les persones sense ser capaços de recordar res, ni siquiera als seus propis fills. 

Aquesta enfermetat és molt dura per qui la pateix, sobretot per a la seua familia. 

Jo m'enrecorde molt de la meua avia que la va pateixer, m'en recorde quan anava a la seua casa quan jo només tendría cinq anys, no m'en recorde bé, però si m'enrecorde de quan em pujaba a les seues cames i em cantaba la caçò del "borriquito" eixa que deia:

"Arre borriquito, arre burro arre, anda más deprisa que llegamos tarde" i quan jugava amb ella a bailar i m'agradaba fer-la de rabiar vaixant-me a la calle a jugar amb els meus amics, perquè a ella no li agradava, no l'entenia,

Jo me lo pasaba molt bé amb ella, és cert que tinq pocs record de ella estant bé, però quan va caure en aquesta enfermtat i va a cabar per oblidar-me, a mi, i a tota la meua familia, jo sempre he estat amb ella, li donava de menar i la banyava amb l'ayuda de la meua mare i ademés de que ella no m'enrecordara sempre tenia una sonrisa per a mi cada vegada que em veia, i m'alegraba verla riure, aquella sonrisa mellada no la vaig a oblidar mai.

T'estime iaia. 

Aquesta entrada de hui va a ser per a parlar sobre el bullying, perquè he vist hui per la vesprada un video de facebook que m'ha marcat, i es que a dia de hui i ha molts xiquets que sofren aquest acòs escolar i açó no es pot permetre. 

De primer tenim que tindre en compte el que pugen a les reds socials, que poc a poc ens demanen més informació sobre la nostra vida privada i poc a poc tenim menys vida personal, es a dir , la gent te més facilitas per saber de la nostra vida que abans, i acó suposa un problema.

Si tu ets un xiquet o xiqueta amb aquestos problemes no et calles, parla amb els teus professors o persones de confiança que puguen ajudarte, perque e bullying es molt seriòs, no deus permetre que una persona controle la teua vida, que per aixó ES TEUA.

Ningú pot tratar-te com si foses el seu monigot, has de ser valent i enfrentar-te als problemes, perquè si et dondes compte, els maltractador, tant valents que són, sempre van per les persones més debils, en quan mostres un poc de caracter et deixaran en pau.

En realitat pareix que es senten el reis del món, però si fan això és perque tenen poca autostima, segurament es sentirar inferior a tu inclús, aixi que no es deixes dominar per ningú que no has nascut per seguir ordres dels demés, si no de les teues propies. 

huy us vaig a possar una recepta de paella valenciana, per a 4 persones, com la fa el meu pare i com  me la va ensenyar a mi.

Els ingredientes que has d'utilitzar son:

1 conill, o mig, según la carn que voleu menjar. També es pot possar pollastre.
12 vasos de cafe per a possar l'arròs, 2 per persona.
1 piment roig.
azafran
sal
2 litros d'aigua.
1 paella gran.

Els passos a seguir són:

Primer freim el conill i el piment en la sarten o directament en la paella, on vulgueu, quan ja esté tot fregit li possem l'aigua i el deixem ervir uns vint minuts per a que el caldo agafe savor del conill.
Desprès afegim l'arròs, l'azafran i la sal i anem probant-lo per ver si està bó.
Quan vegem que ya te el sabor bo, ho dexem que es cosuma l'aigua i A MENJAR!

Vaig a començar una altra entrada en aquest blogg, aquesta va a ser sobre els cuidats animals, perquè resulta que l'altre dia vaig vore un reportage sobre el maltrar animal que em va dar molta pena.

Es tractava d'un elefant d'un circo, perquè molta gent va allà a ver com els animals fan truquets i a tot el món li fa gràcia, bó, a tot el món que no sepa que passa després d'una actuació d'aquests pobrets animalets.

Enfí, en el reportage es veia com el domador li dava instruccions a l'elefant perquè ballara, jugara amb la pilota, ect., i després es veia al pobre animal en la seua GÀBIA, no molt més gran que ell.

El pobre elefant estava fent moviments repetitius amb el cap, com balancejàndose d'un costat a un altre, era una image horrible i a mi s'em va quedar grabat al cap. La dona que parlava al reportage va dir que això era consecuència d'estres i aborriment, perquè l'animal a penes podia moure's d'aquell lloc ja que era molt xicotet.

La gent no mira pels animals, només que mira pel seu interesés i es pensa que aixó no li fa mal a ells, només pensen en disfrutar i tot li dona igual. Aquest tema la veritat es que em cabreja molt perquè jo estime molt als animals i encara que parega que visquen com reis, per exemple en els zoologics, ells estarien millor en su habitat natural, perquè imagina que tu estas dormint i a les hores apareix un muntó de gent que t'observa i et desperta i grita i et molesta, a ells tampoc li agradará i sobretot als dels circs.

L'altre dia vaig anar amb una amiga de ma mare i m'en va parlar sobre una planta molt bona i m'ha paregut bona idea parlar d'ella açí, en aquest blogg.

S'anomena Stèvia, de segur que l'has escoltat alguna vegada, i sinò huí voràs que és una planta meravellosa, i ara sabràs per què.

Primer, la planta té un muntó de propietats, molta gent està substituint els medicaments amb aquesta planta perquè és molt bona, barata i un remedi natural, pots consumirla com si fora sucre, en poleo o de la matexa planta.

És perfecta per a diabètics, perquè no te res de glucossa i no eleva el nivell del sucre, imagina que un diabètic poguera consumir tot els dolssos del món i no pasar-li res, seria meravellós, veritat? 

També la planta controla la tensió i no té calories, o siga que no engreixa gens, és un perfect sustitut del sucre i a més es molt més dolç, i la pots possar en menjars i tot, fins i tot pots menjarte les fulles de la planteta, com les ovelles jajaja però estan molt dolces, jo mateixa la vaig probar i està riquísima, a més es molt barata, perquè una planta et pot costar en el mercat un euro mes o menys, i creix rapidísim perquè desprén continuament les seues semilles per tant creixen moltes noves plantes de seguida.

La planta és tan bona que estan intentant retirarla del mercat, perquè suposa una perdida de diners per a les farmacéutiques, per aixó jo ja m'he comprat una, así quan tinga fam em menje les fulles y no engreix jajaja 

Cuina.

Com a molta gent, a mi també m'agrada cuinar. Sobretot si és amb els meus pares o amb el meu novio.

Normalment entre setmana, ja que els meus pares es van a treballar i jo no menje amb ells, em cuine alguna coseta ràpida, però els caps de setmana mon pare i jo solem fer bons menjars com per exemple costra, migues, guissos, es a dir, plats calents i ens ixen molt bons.

Els dissaptes normalment el meu novio i jo anem a la meua casa a dinar i ens agrada fer menjars al forn, sobretot rustidera, o macarrons gratinats. 

Els diumenjes sóc jo la que va al camp de la familia i menjem paella amb conill o am pollastre, i després juguem tots junts a les cartes.

El pare del meu novio quasi sempre està llegint llibres de cuina i em passa receptas, també em dona consells de cóm fer algun menjar.

La veritat és que em relaxa molt cuinar.